Els qui hem nascut a la mar
tenim per Pàtria una barca
Pere Xerxa

Per na Mª Àngels Gornès, en Pere Gomila,
i tots los demés, inclòs en Lluís Reynés.

He caçat: perdius,
becades, conills. Llebres poques.
Pardals sí, amb vesc i creueta, que es cacen mentre berenes
Amb foc a la neu, entre llums clares-i-ocultes,
amb foganya al rera-estant,
i amb un tros de “pa amb ventresca”
I l’avi fumant sa pipa,
tant de jorn!

Elohim !

També he pescat:
peix d’escata i sense escata, escorballs,
raons i cap-roigs, i serrans, els imperials si pot ser,
i el calamar, quan la tarda perd clausura.
I amb llibres de mars i marees,
i llunes a la calaixera,
sobretot.

Elohim. Shalom.

De manera escadussera
també he anat a collir espàrrecs, tòfones

i esclata-sangs. I a casa he plantat albergínies,
tomàtics i ceballots, i mongeta “tendra”,
i faves, i raveguins. I carabasses.
Elohim, mestresses!

Companys, Shalom,
i mercès per tanta festa
Ara, però, al taulell, la taverna es fa petita,
Marat, i això no és pas cert del tot,
despatxava des de la banyera,
Oidà!

I Danton des de burdells inventats.
Quins pebrots! I jo, on despatxo?
Shalom xiquetes,
Companys!

I què en faig, d’aquest confit, dels meus trofeus?
Els deixo devora l’estufa? No es cremarien?
Podririen, si els dugués al terrat?

A casa ningú no m’espera. No sabria ni encendre el foc!
Que floreixi, tot plegat, a la fresquera?

Què cony he de fer,
sense barca!
_____

La Barceloneta, ¿estiu del 2003?